Carta oberta de Josep Maria Valls

Tots sabem que s’obra una nova etapa a Forestal Catalana, els canvis, ningú sap en aquest moment, si seran ràpids, a qui afectaran... però segur que ni hauran i que es decidiran fora del nostre àmbit. Per tant m’agradaria adreçar-vos unes paraules a nivell personal.

A l’empresa, cada un de nosaltres, te assignada una tasca. L’equip directiu te la funció de fer funcionar bé l’empresa i que aquesta creixi. L’àrea de recursos humans ha de procurar que hi hagi la millor gent, en cada lloc de treball, per tal de ser competitius i productius. Alts càrrecs, càrrecs intermitjos i fins arribar a els treballadors, també hem de procurar complir amb professionalitat els objectius que tenim marcats.

Els representants sindicals també tenim assignada una funció, procurar que tots els treballadors de l’empresa tinguem garantit, un tracte igualitari i rebre les compensacions que ens pertoquen i a més procurar millorar-les.
Per que tot funcioni, calen unes normes. El nostre Conveni Col•lectiu és la norma de referència, a més de totes les altres disposicions legals que regulen la nostra societat.

Em consta, que moltes vegades, cada un en el seu lloc, ha de prendre decisions difícils i que costen d’aplicar. La direcció de vegades ha de comunicar acomiadaments, obertures d’expedients disciplinaris... Segur que no ho fan de bon grat, ja que el contacte i l’amistat que es crea en el contacte diari, ho fa complexa, però entra dins la seva tasca.

En el nostre àmbit, de representació dels treballadors, també ens passa el mateix. Tenim unes responsabilitats que complir, procurar que les normes, acordades entre tots, s’apliquin bé. Recentment hem demanat la mediació del Tribunal Laboral de Catalunya per poder resoldre alguns problemes que tenim encallats. Demanem informació de la que creiem que tenim el dret a rebre, com: El conveni amb el CTC, l’informe sobre l’aplicació del VI Conveni a FC, la informació d’alguns canvis de categoria i de remuneracions..
La nostra funció ens obliga, independentment de les persones que hi ha a direcció i de l’empatia que podem haver creat, de complir la nostra tasca.
Es normal que en qualsevol organització surtin problemes y desacords com ens hem trobat en aquest cas. També es normal, que en moments de tensió, les persones podem perdre l’autocontrol i actuar de forma no correcte. Aprofito, el moment, per demanar disculpes, per la meva part, si així s’ha actuat.

M’agradaria recalcar que en aquesta etapa s’han aconseguit millores a Forestal Catalana: L’adhesió al VI Conveni, la justa contractació indefinida d’un gran percentatge de la plantilla, un notable augment del nombre de treballadors, del pressupost global i altes millores més concretes dels llocs de treball. Hem consta que molta gent està contenta amb l’empresa. Però es troba intrínsec a la nostra funció procurar aconseguir més millores pels treballadors i sobretot per a aquells col•lectius que pateixen algun greuge. Tenim sobre la taula el tema de la regulació dels torns, les bosses d’hores, el teletreball, la relació de llocs de treball, la formació, horaris, el règim disciplinari... que no hem pogut discutir pel nivell de crispació en que estem submergits. Desitjo, que en aquestes festes, les tensions acumulades per tots els que estem a primera fila de les negociacions desapareixin, que retorni el sentit comú i el diàleg. Que no ha passat res irreversible i que no es perdran llocs de treball ni per culpa del sindicat ni de la direcció.

Bones festes a tots !!!

Josep Ma Valls Tort
Delegat de Prevenció de Riscos del Comitè d'Empresa de Barcelona
i membre del Comitè d'Empresa Intercentres

Primeres impressions

El passat mes de setembre la Mónica es va estrenar com a delegada sindical assistint a la seva primera reunió amb la direcció de l'empresa. En aquest breu text exposa les seves primeres impressions.


Les negociacions sempre són dures però aquestes m’han semblat parets infranquejables... Entenc i comparteixo l’idea que cal protegir-se dels abusos, però cal mirar-se bé a un mateix per intentar esbrinar si també som nosaltres els que abusem. També entenc que cal emprendre mesures però, jo em demano, la majoria de treballadors hem fet actes abusius? Règim disciplinari a canvi de drets? Si faltem a l’empresa que ens sancionin. Mentrestant, on estan els nostres drets a que es recalifiqui la feina que fem, el dret a remuneracions per hores treballades fora del nostre horari laboral (dlls-dv), el dret a remuneracions per realització de torns i el dret a poder assistir a cursos de formació fora dels més habituals, que també són importants i cal tenir-los en compte?

Mònica Alonso, delegada de CCOO al Comitè d'Empresa de Barcelona

Sí a la vaga general

El proper 29 de setembre, CCOO i UGT han convocat vaga general a tot l’Estat espanyol. Ha estat una decisió presa després de que el Govern de Zapatero decidís portar a terme la retallada de drets socials i laborals més important de la historia de la democràcia. Retalls socials, abaixada de sous, congelació de pensions i reforma laboral.

Tenim un govern que ha estat segrestat pel gran capital. Zapatero ha fet més cas a les institucions mundials del capitalisme que als seus votants. La Reforma laboral aprovada pel Congrés dels Diputats amb els vots del PSOE i l’abstenció de CIU i PNB, significa continuar carregant sobre les esquenes de les classes populars els costos de la crisi.

La Reforma laboral culpabilitza les víctimes: la classe treballadora, que veu reduir drets fins ara intocables. Institucionalitza el treball precari i malt pagat, abarateix l’acomiadament, dona més poder a les Empreses privades de col•locació en privatitzar la gestió de les Oficines de Treball, l’antic INEM.

Els especuladors i la banca, que són els que han provocat aquesta crisi, surten indemnes de les reformes del Govern, mentre que aquells que fa temps que la estem pagant, rebem una nova clau de volta als nostres drets laborals i socials aconseguits al llarg de molts anys de lluita del moviment obrer.

La reforma més reaccionària en 30 anys ha vingut de mans de qui es diu “socialista”, i Corbacho, el ministre que l’ha aprovada ha tingut el “premi“ de ser candidat a les autonòmiques. El dia 29 cal enviar un missatge clar al Govern. Cal aturar el país per dir NO a aquestes polítiques impresentables i obligar al Govern a rectificar.

Jordi Alonso, Secretari General de la Secció Sindical de CCOO
i President del Comitè d'Empresa a Forestal Catalana

Desorientación pública

Según datos oficiales del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, para el periodo 1995-2008 hubo en España un total de 273.932 incendios forestales, el 63,4% de los cuales de superficie inferior a una hectárea (conatos), el 36,5% de superficie igual o superior a una hectárea (incendios forestales) y tan sólo el 0,1%, de superficie igual o superior a 500 hectáreas.

Esto es así gracias al trabajo de grandes profesionales que se enfrentan diariamente a las condiciones más extremas que uno se pueda imaginar para salvaguardar la seguridad del resto de la sociedad. Desafortunadamente, en algunas pocas ocasiones el fuego extingue el aliento de los valientes, como sucedió en Guadalajara o más tarde en Horta de Sant Joan, lugar este último donde Jaume, Jordi, Ramón, David y Pau perdieron la vida el pasado verano.

Con un desconocimiento absoluto de la complejidad técnica de la extinción de un incendio forestal, la opinión pública, desacertadamente, se ha lanzado a un debate impertinente y inoportuno. Se ha desviado la atención lejos del verdadero problema y sin atender a las causas primeras: el exceso de continuidad y carga de combustible forestal, debido al abandono de los aprovechamientos forestales por falta de rentabilidad, que desemboca, en condiciones atmosféricas extremas, en grandes incendios forestales de extraordinaria potencia que acaban amenazando, no sólo al patrimonio natural, sino también a viviendas, infraestructuras y, lo más importante de todo, vidas humanas.

Se trata entonces de un problema estructural de alto calado social y que la clase política debe abordar con urgencia mediante mecanismos, inversión pública e incentivos fiscales que dinamicen la gestión forestal, dado que se presenta como la mejor herramienta, en términos de coste-eficiencia, para prevenir los grandes incendios forestales (tal y como recogen las conclusiones del II Congreso Forestal Catalán). Si no gestionamos la riqueza de nuestros montes (y éste sí es el verdadero debate) recolectaremos cenizas y muertes.

MARC GARFELLA RUIZ
Tècnic de l'Àrea de Recursos Forestals de Forestal Catalana, SA