Empreses públiques de la Generalitat: Crònica d’un fracàs

D’una banda, el model de gestió. La falta de professionalitat en la gestió es manifesta en el fet que els seus directius, amb més que boníssimes retribucions, es fitxen sense requisits mínims de coneixements en un terreny tan complex entre el públic i el privat.

Per una altra, l’encàrrec dels serveis que duen a terme: totalment serveis públics. A això cal afegir que les empreses públiques en aquests últims cinc anys han adaptat la seva regulació laboral a la del conjunt de l’Administració catalana, que els seus convenis són copiats genèricament del Conveni únic de personal laboral de la Generalitat, més totes les reglamentacions aplicables a personal funcionari i laboral de l’Administració, postura amb la qual CCOO ha estat sempre d’acord, ja que així es garanteix la no-pèrdua de drets del personal que es transfereix.

Aquesta és la contradicció de les empreses públiques de la Generalitat: si els diners són públics, els serveis que presten són serveis que pot prestar directament la mateixa Generalitat, etc., com pot ser que hagi augmentat el seu nombre de manera tan escandalosa, amb la consegüent despesa de diners públics per a fer el que es podria fer directament?

No entenen que aquí no hi ha cap empresari que posi els seus diners, sinó que es tracta dels diners de tots, i que no hi ha beneficis. Que l’únic benefici és la bona gestió i donar un servei de qualitat al ciutadà.

El concepte de directiu, en alguna cosa tan burocratitzada com l’Administració, i sense cap tipus de risc econòmic, les converteix en una autèntica ganga per a aquests nomenaments(sospitem que aquesta és l’autèntica raó per la qual les creava l’anterior Govern i ho fa l’actual); i són focus de prebendes de tot tipus (des de contractes amigables a sobresous injustificats, a banda de tenir horari de funcionari).

Això sí, l’actual Govern ha intentat, qüestió molt lloable, racionalitzar les estructures heretades de l’anterior època, de les empreses públiques. Per a això ha encarregat a assessories externes tot un estudi del seu organigrama: amb tasques, categories i retribucions.

El problema és que ha partit de l’estructura anterior, intentant salvar-la, ja que l’ha negociat amb les burocràcies internes, amb la qual cosa no ha fet més que empitjorar-la. Les empreses adjudicatàries de les auditories, procedents del món privat, no han pogut aplicar els seus antiquats i inadaptats conceptes organitzatius al tipus d’activitat, i patinen en tot allò que és públic, que ni tan sols entenen.

Resumint: més despesa, igual desorganització i clientelisme. L’actual Administració
hauria d’assumir que també ells no han fet res positiu per a la millora dels serveis públics; potser amb les millors intencions. Però si els que es posen a organitzar no en saben, com pot ser que ho facin bé?

Article publicat a la revista "Serveis a la ciutadania" del mes d'octubre de 2009, de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, dins l'especial del Sector de la Generalitat.

L’eterna reforma i l’imminent trasllat

Des del mes de novembre de l’any passat que venim sentint rum rums sobre un possible trasllat de les dependències centrals de Forestal Catalana o d’una possible obra d’ampliació i millora de les mateixes, que permetin poder ubicar els companys i companyes que s’han anat incorporant, en un lloc de treball on poder desenvolupar la seva feina en condicions.

La realitat, malgrat haver realitzat nombroses reunions per planificar i parlar dels diferents aspectes a tenir en compte, és que encara seguim igual. O més ben dit, estem molt pitjor que abans, perquè s’han incorporat els diferents companys i companyes i no tenim res de res endreçat. Així que treballar a les oficines centrals de FC comença a ser una odissea per alguns i s’està produint allò de “qui arribi primer té lloc per treballar”.

Les propostes realitzades pel Comitè d’Empresa al novembre no és van tenir en compte perquè, en paraules del Conseller Delegat “l’arbre no ens deixava veure el bosc” i que fer reformes al local actual “era malgastar diner públic”.

Ara un any després, algunes de les opcions que és contemplen son les proposades pel Comitè, i la nostra pregunta és, perquè no les van tenir en compte abans? Perquè hem hagut d’estar un any en males condicions? Perquè no han començat ja les obres?

Siguin quines siguin les respostes, sobre aquest tema hi ha clarament responsables i al meu parer un d’ells és el Conseller Delegat, que amb la seva actitud davant aquests temes ha paralitzat les possibles solucions i, sobretot, l’inici de les necessàries obres.

Cal donar ja una resposta clara sobre les actuacions a fer. Que doni el vist i plau el Comitè de Seguretat i Salut, i que comencin d’immediat les obres. Si no, a aquest ritme en mengem els torrons en les mateixes condicions, això sí recordant al Conseller Delegat que el desembre de l’any passat va assegurar que marxàvem a unes oficines noves al fòrum.

Jordi Alonso, president del Comitè d'Empresa