Sí a la vaga general

El proper 29 de setembre, CCOO i UGT han convocat vaga general a tot l’Estat espanyol. Ha estat una decisió presa després de que el Govern de Zapatero decidís portar a terme la retallada de drets socials i laborals més important de la historia de la democràcia. Retalls socials, abaixada de sous, congelació de pensions i reforma laboral.

Tenim un govern que ha estat segrestat pel gran capital. Zapatero ha fet més cas a les institucions mundials del capitalisme que als seus votants. La Reforma laboral aprovada pel Congrés dels Diputats amb els vots del PSOE i l’abstenció de CIU i PNB, significa continuar carregant sobre les esquenes de les classes populars els costos de la crisi.

La Reforma laboral culpabilitza les víctimes: la classe treballadora, que veu reduir drets fins ara intocables. Institucionalitza el treball precari i malt pagat, abarateix l’acomiadament, dona més poder a les Empreses privades de col•locació en privatitzar la gestió de les Oficines de Treball, l’antic INEM.

Els especuladors i la banca, que són els que han provocat aquesta crisi, surten indemnes de les reformes del Govern, mentre que aquells que fa temps que la estem pagant, rebem una nova clau de volta als nostres drets laborals i socials aconseguits al llarg de molts anys de lluita del moviment obrer.

La reforma més reaccionària en 30 anys ha vingut de mans de qui es diu “socialista”, i Corbacho, el ministre que l’ha aprovada ha tingut el “premi“ de ser candidat a les autonòmiques. El dia 29 cal enviar un missatge clar al Govern. Cal aturar el país per dir NO a aquestes polítiques impresentables i obligar al Govern a rectificar.

Jordi Alonso, Secretari General de la Secció Sindical de CCOO
i President del Comitè d'Empresa a Forestal Catalana

Desorientación pública

Según datos oficiales del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, para el periodo 1995-2008 hubo en España un total de 273.932 incendios forestales, el 63,4% de los cuales de superficie inferior a una hectárea (conatos), el 36,5% de superficie igual o superior a una hectárea (incendios forestales) y tan sólo el 0,1%, de superficie igual o superior a 500 hectáreas.

Esto es así gracias al trabajo de grandes profesionales que se enfrentan diariamente a las condiciones más extremas que uno se pueda imaginar para salvaguardar la seguridad del resto de la sociedad. Desafortunadamente, en algunas pocas ocasiones el fuego extingue el aliento de los valientes, como sucedió en Guadalajara o más tarde en Horta de Sant Joan, lugar este último donde Jaume, Jordi, Ramón, David y Pau perdieron la vida el pasado verano.

Con un desconocimiento absoluto de la complejidad técnica de la extinción de un incendio forestal, la opinión pública, desacertadamente, se ha lanzado a un debate impertinente y inoportuno. Se ha desviado la atención lejos del verdadero problema y sin atender a las causas primeras: el exceso de continuidad y carga de combustible forestal, debido al abandono de los aprovechamientos forestales por falta de rentabilidad, que desemboca, en condiciones atmosféricas extremas, en grandes incendios forestales de extraordinaria potencia que acaban amenazando, no sólo al patrimonio natural, sino también a viviendas, infraestructuras y, lo más importante de todo, vidas humanas.

Se trata entonces de un problema estructural de alto calado social y que la clase política debe abordar con urgencia mediante mecanismos, inversión pública e incentivos fiscales que dinamicen la gestión forestal, dado que se presenta como la mejor herramienta, en términos de coste-eficiencia, para prevenir los grandes incendios forestales (tal y como recogen las conclusiones del II Congreso Forestal Catalán). Si no gestionamos la riqueza de nuestros montes (y éste sí es el verdadero debate) recolectaremos cenizas y muertes.

MARC GARFELLA RUIZ
Tècnic de l'Àrea de Recursos Forestals de Forestal Catalana, SA

Empreses públiques de la Generalitat: Crònica d’un fracàs

D’una banda, el model de gestió. La falta de professionalitat en la gestió es manifesta en el fet que els seus directius, amb més que boníssimes retribucions, es fitxen sense requisits mínims de coneixements en un terreny tan complex entre el públic i el privat.

Per una altra, l’encàrrec dels serveis que duen a terme: totalment serveis públics. A això cal afegir que les empreses públiques en aquests últims cinc anys han adaptat la seva regulació laboral a la del conjunt de l’Administració catalana, que els seus convenis són copiats genèricament del Conveni únic de personal laboral de la Generalitat, més totes les reglamentacions aplicables a personal funcionari i laboral de l’Administració, postura amb la qual CCOO ha estat sempre d’acord, ja que així es garanteix la no-pèrdua de drets del personal que es transfereix.

Aquesta és la contradicció de les empreses públiques de la Generalitat: si els diners són públics, els serveis que presten són serveis que pot prestar directament la mateixa Generalitat, etc., com pot ser que hagi augmentat el seu nombre de manera tan escandalosa, amb la consegüent despesa de diners públics per a fer el que es podria fer directament?

No entenen que aquí no hi ha cap empresari que posi els seus diners, sinó que es tracta dels diners de tots, i que no hi ha beneficis. Que l’únic benefici és la bona gestió i donar un servei de qualitat al ciutadà.

El concepte de directiu, en alguna cosa tan burocratitzada com l’Administració, i sense cap tipus de risc econòmic, les converteix en una autèntica ganga per a aquests nomenaments(sospitem que aquesta és l’autèntica raó per la qual les creava l’anterior Govern i ho fa l’actual); i són focus de prebendes de tot tipus (des de contractes amigables a sobresous injustificats, a banda de tenir horari de funcionari).

Això sí, l’actual Govern ha intentat, qüestió molt lloable, racionalitzar les estructures heretades de l’anterior època, de les empreses públiques. Per a això ha encarregat a assessories externes tot un estudi del seu organigrama: amb tasques, categories i retribucions.

El problema és que ha partit de l’estructura anterior, intentant salvar-la, ja que l’ha negociat amb les burocràcies internes, amb la qual cosa no ha fet més que empitjorar-la. Les empreses adjudicatàries de les auditories, procedents del món privat, no han pogut aplicar els seus antiquats i inadaptats conceptes organitzatius al tipus d’activitat, i patinen en tot allò que és públic, que ni tan sols entenen.

Resumint: més despesa, igual desorganització i clientelisme. L’actual Administració
hauria d’assumir que també ells no han fet res positiu per a la millora dels serveis públics; potser amb les millors intencions. Però si els que es posen a organitzar no en saben, com pot ser que ho facin bé?

Article publicat a la revista "Serveis a la ciutadania" del mes d'octubre de 2009, de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, dins l'especial del Sector de la Generalitat.

L’eterna reforma i l’imminent trasllat

Des del mes de novembre de l’any passat que venim sentint rum rums sobre un possible trasllat de les dependències centrals de Forestal Catalana o d’una possible obra d’ampliació i millora de les mateixes, que permetin poder ubicar els companys i companyes que s’han anat incorporant, en un lloc de treball on poder desenvolupar la seva feina en condicions.

La realitat, malgrat haver realitzat nombroses reunions per planificar i parlar dels diferents aspectes a tenir en compte, és que encara seguim igual. O més ben dit, estem molt pitjor que abans, perquè s’han incorporat els diferents companys i companyes i no tenim res de res endreçat. Així que treballar a les oficines centrals de FC comença a ser una odissea per alguns i s’està produint allò de “qui arribi primer té lloc per treballar”.

Les propostes realitzades pel Comitè d’Empresa al novembre no és van tenir en compte perquè, en paraules del Conseller Delegat “l’arbre no ens deixava veure el bosc” i que fer reformes al local actual “era malgastar diner públic”.

Ara un any després, algunes de les opcions que és contemplen son les proposades pel Comitè, i la nostra pregunta és, perquè no les van tenir en compte abans? Perquè hem hagut d’estar un any en males condicions? Perquè no han començat ja les obres?

Siguin quines siguin les respostes, sobre aquest tema hi ha clarament responsables i al meu parer un d’ells és el Conseller Delegat, que amb la seva actitud davant aquests temes ha paralitzat les possibles solucions i, sobretot, l’inici de les necessàries obres.

Cal donar ja una resposta clara sobre les actuacions a fer. Que doni el vist i plau el Comitè de Seguretat i Salut, i que comencin d’immediat les obres. Si no, a aquest ritme en mengem els torrons en les mateixes condicions, això sí recordant al Conseller Delegat que el desembre de l’any passat va assegurar que marxàvem a unes oficines noves al fòrum.

Jordi Alonso, president del Comitè d'Empresa