Empreses públiques de la Generalitat: Crònica d’un fracàs

D’una banda, el model de gestió. La falta de professionalitat en la gestió es manifesta en el fet que els seus directius, amb més que boníssimes retribucions, es fitxen sense requisits mínims de coneixements en un terreny tan complex entre el públic i el privat.

Per una altra, l’encàrrec dels serveis que duen a terme: totalment serveis públics. A això cal afegir que les empreses públiques en aquests últims cinc anys han adaptat la seva regulació laboral a la del conjunt de l’Administració catalana, que els seus convenis són copiats genèricament del Conveni únic de personal laboral de la Generalitat, més totes les reglamentacions aplicables a personal funcionari i laboral de l’Administració, postura amb la qual CCOO ha estat sempre d’acord, ja que així es garanteix la no-pèrdua de drets del personal que es transfereix.

Aquesta és la contradicció de les empreses públiques de la Generalitat: si els diners són públics, els serveis que presten són serveis que pot prestar directament la mateixa Generalitat, etc., com pot ser que hagi augmentat el seu nombre de manera tan escandalosa, amb la consegüent despesa de diners públics per a fer el que es podria fer directament?

No entenen que aquí no hi ha cap empresari que posi els seus diners, sinó que es tracta dels diners de tots, i que no hi ha beneficis. Que l’únic benefici és la bona gestió i donar un servei de qualitat al ciutadà.

El concepte de directiu, en alguna cosa tan burocratitzada com l’Administració, i sense cap tipus de risc econòmic, les converteix en una autèntica ganga per a aquests nomenaments(sospitem que aquesta és l’autèntica raó per la qual les creava l’anterior Govern i ho fa l’actual); i són focus de prebendes de tot tipus (des de contractes amigables a sobresous injustificats, a banda de tenir horari de funcionari).

Això sí, l’actual Govern ha intentat, qüestió molt lloable, racionalitzar les estructures heretades de l’anterior època, de les empreses públiques. Per a això ha encarregat a assessories externes tot un estudi del seu organigrama: amb tasques, categories i retribucions.

El problema és que ha partit de l’estructura anterior, intentant salvar-la, ja que l’ha negociat amb les burocràcies internes, amb la qual cosa no ha fet més que empitjorar-la. Les empreses adjudicatàries de les auditories, procedents del món privat, no han pogut aplicar els seus antiquats i inadaptats conceptes organitzatius al tipus d’activitat, i patinen en tot allò que és públic, que ni tan sols entenen.

Resumint: més despesa, igual desorganització i clientelisme. L’actual Administració
hauria d’assumir que també ells no han fet res positiu per a la millora dels serveis públics; potser amb les millors intencions. Però si els que es posen a organitzar no en saben, com pot ser que ho facin bé?

Article publicat a la revista "Serveis a la ciutadania" del mes d'octubre de 2009, de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, dins l'especial del Sector de la Generalitat.